lunes, 21 de febrero de 2011
jueves, 17 de febrero de 2011
El calaix curiós de la meva fantasia!
Tota la tarda veient la pluja com queia a través de la finestra de l’habitació del tot, aquí mateix estirada al llit per una contractura que no m’abandona, només sota els efectes dels fàrmacs, em torna una verborrea mental, i aquest cop quin és el detall?…… una trucada telefónica que em retroalimenta altre vegada al caos.
Com m’agrada el caos, la disciplina i els mètodes emprats eren molt més segurs per poder aconseguir l’objectiu, però em deixo caure.. inmersa entre les meves parets, entre les meves aficions, entre les hores i hores que m’he passat olorant colors, contemplant aromes, escoltant silencis. És cert que no tinc pressa, tinc tot el temps del món em dic i sino arribo enlloc, tan se val, sóc feliç, em sento agust…..
Només deixo aquí impregnat el què sento….. és tot un detall.. Em canvia i em fa madurar…. Em fa pensar….
El petit gran detall del dia......
Els petits detalls de la vida, són els responsables de que la nostra vida s'anomeni vida, són els causants dels nostres canvis, un somriure que s'escapa per la comisura dels llavis, una ganyota que doblega l'arruga de la galta o una cella que agafa el volt amunt.... tots són mínimes expressions que són produïdes per detalls que semblen insignificants però ens produeixen certa metamorfosi que fa que cada dia ens sentim diferents.
El petit gran detall del dia.... és encetar aquest nou blog on les intencions són
clares... posar, desar, enregistrar de la manera possible aquelles anècdotes del dia... aquelles que ens han fet sentir especials per petites que siguin...i ho anomeno... el petit detall.
Crec que el millor de tot és poder escriure ho de manera fluida, tal com raja.. tal com surt, de quan en quan la meva il·lusió és poder transmetre, traspassar ho a vosaltres de la millor manera possible.
Un somriure no costa gens i dóna per a molt!