Deixo caure la maleta, el bolso i quatre regals damunt el meu llitet... i em surt una alenada dels meus pulmons... dient UFF... Ja torno a ser l’Elena, em sento jo! Com nova i diferent després d’uns dies passats…
Em sento jo, melosa i visquent el meu present…
Ingredients:
- Un viatge a bkk :
· converses,rialles, celebracions i aventures amb la pajarraka. (aquest ingredient és imprescindible)
· 3 dies en una illeta, sola amb aigua blava, sorra blanca i quatre palmeres…
-Molts dies perduda per la meravellosa Escala, tot contemplant l’horitzó i gaudint dels paisatges…
-Molts moments amb els amics ( de veritat)
-Gent nova molt captivant.
-Un arròs a la meva terrassa amb la gent que m'estimo.
-Uns dies al delta de l'Ebre.
-Bones lectures.
-Concerts de Jazz ( amb un bon gintonic)
-Trucades inesperades.
-Molt exercici mental….i omplir molt els pulmons.
-Ganes de descobrir noves esferes
i sobretot estar motivat per tancar etapes.
-Un rissoto al Nou fusion davant la badia de Roses.
-Cuina japonesa.
-Descobrir vins nous.
-Viatges inesperats...(Bosnia-Herzegovina)..
- I tenir un mes per endavant de vacances....( amb moltes ganes de gaudir-lo).
Els meus escrits em fan efecte balsàmic… sento les onades que cruixeixen damunt les pedres, em sento com aquest anar i venir d’onades.. puja i baixa de marees emocionals… m’hexhaureixen mentalment.
Aquetes paraules em permeten espolsar les meves pors.. aquelles que cada dia són més manses , però no acaben d’esboirar-se perquè em pertanyen, em fan ser com sóc i com vull ser.. però de vegades es desperten..
Escriure em serveix per poder deixar a cada paraula, un sentiment d’ angoixa que em permet lluitar i tenir energía cada dia per seguir aquest camí…Poder el què em desagrada és que alguna llàgrima que em cau no surt reflectida.. i no la puc deixar impregnada.. però el record… sempre és molt bo.
Quan em sento així, marxo… agafo el cotxe i poso la música al volum molt alt per poder aconseguir no pensar… però ni la música aconsegueix treure’m el pensament.
M’empasso les idees i m’empasso les opinions.. com puc tornar a caure sobre la mateixa pedra..? poder perquè no hi ha una suficient transparència?? Mig m’ofego perquè les paraules no dites són com falta d’aire, com aquell que fa una edema de glotis, però saps.. no totes les paraules emeten el so just en el moment just. Venen en el moment menys oportú i no surten quan és l adequat.
La coherència fuig de mi moltes vegades, però d’altres crec q sóc jo qui fuig d’ella..
Em deixo portar, tal com el vent a mi em sembla que va…
I tot això amb mi mateixa… res de nou.. sempre d’alla mateix.. per no parlar quan toca i deixar-me dur per les pors que m’envolten inconcientment
Feia dies que no tenia verborrea mental.. aquest cop més espessa, diguem que en petits matisos de pensaments passats, però a l' hora molt ben evolucionats...
I jo sempre donant importància "els petits detalls" doncs sí, són aquells que marquen la diferència en desmesura, cada cop mho afirmo més... està molt bé, desitjar, somiar, il·lusionar-se, tot i això la vida és el present, tot moment importa...hem de viure avui i el ara!!
Només hem de passejar lentament per veure que la vida són detalls..
Quatre ratlles d'una nit sense son...
Fins ara em resistia, no volia, després de tres setmanes amb una infecció considerable, mil fàrmacs, doping total…, un dolor que constantment em recordava que tenia infecció de queixal, un cop passat.. vaig pensar… ja està! Però no… ha tornat… ara em dono per vençuda…
Extracció de queixal inferior dret…. Aixxx quin mal!! Un menys per la col·lecció jejee. Fa uns tres anys ja em varen treure el de la part esquerra per la mateixa raó….
D’aquí poc podré dir que tinc la dentadura inferior amb iguals queixals i dents…
