El calaix curiós de la meva fantasia!

Tota la tarda veient la pluja com queia a través de la finestra de l’habitació del tot, aquí mateix estirada al llit per una contractura que no m’abandona, només sota els efectes dels fàrmacs, em torna una verborrea mental, i aquest cop quin és el detall?…… una trucada telefónica que em retroalimenta altre vegada al caos.

Com m’agrada el caos, la disciplina i els mètodes emprats eren molt més segurs per poder aconseguir l’objectiu, però em deixo caure.. inmersa entre les meves parets, entre les meves aficions, entre les hores i hores que m’he passat olorant colors, contemplant aromes, escoltant silencis. És cert que no tinc pressa, tinc tot el temps del món em dic i sino arribo enlloc, tan se val, sóc feliç, em sento agust…..

Només deixo aquí impregnat el què sento….. és tot un detall.. Em canvia i em fa madurar…. Em fa pensar….