viernes, 11 de marzo de 2011

HAPPY, HAPPY


Avui estic feliç, sembla que el meu vocabulari va en augment... la Ursula ja no fa mueques, ja m'enten més.... i jo també a ella... tot és canviant.. després d'una setmana tinc una confiança diferent....
La setmana vinent també augmento les hores de classes.. en faré tres més.. crec que és una bona opció.., em pregunto com pot ser que amb 8 dies d'estar aquí........ com és que les cares de la gent són diferents?? pq els blaus del cel tenen tonalitats diferents?? com el meu vocabulari és diferent??... això va in crescendo....I LIKe It.

una fotos de la meva habitació.. ... podeu comprovar q tinc un mirall tríptic perfecte!!

jueves, 10 de marzo de 2011

EL MEU SOPAR!



A Irlanda fan els àpats a diferent horari del nostre.. esmorzen sobre les 9h , fan un sandwich petitó a l'hora de dinar.. sobre les 12h i a les 18h més o menys fan l'àpat gran i consistent del dia.. sobretot molt calòric. Aquí una mostra d'avui el meu sopar!
No varien gaire, sol ser el mateix cada dia.. entrecot amb patates,brocoli, pastanga, i apart chips. Llavors el què varia és la carn, que sol ser pollastre, porc , vedella o peix...

Com diu la Ursula... it's nice...I love potatoes..

lunes, 7 de marzo de 2011

Stevie Wonder-Isn't She Lovely Lyrics





Avui tot passejant de tornada a casa.... després de classe, la meva ment estava poc arquitectònica... tot em sona a xino.. estones,.... aixxx hi ha moments de tot....... res sona a normal....
Escoltava aquesta cançó en uns minuts determinats... sol, passeig de novetat, vistes a olor de colors nous.. mmmm

ptuniku irlandès...

sábado, 5 de marzo de 2011

@ IRLANDA..









Entrada triunfal a Dublín, durant tot el viatge el vol va ser prou baix pq el sol s'escolés per les finestres... 3.3.11 el sol em va donar la benvinguda al Aeroport fins les 17h q va començar a minvar... de camí a Limerick paissatge fantàstic.. poblet i poblets magnífics.. impressionant..
Bona acollida a Limerick, en Frank una gran persona i dyane la seva dona em vàren rembre amb els braços oberts, extrovertits, amables i que et fan sentir com a casa...

IRlanda.. un país on la gent és oberta i agradable..

Ursula qui em dóna sostre i em cuina cada dia, genial, gran cuinera, i molt parladora.. ( de moment em costa entendre-la)
Monday, I will start in center languages..

Avui Saturday hem anat a fer una volta als voltants de Limerick... com podreu comprovar unes vistes magnífiques.

jueves, 17 de febrero de 2011

El calaix curiós de la meva fantasia!


Tota la tarda veient la pluja com queia a través de la finestra de l’habitació del tot, aquí mateix estirada al llit per una contractura que no m’abandona, només sota els efectes dels fàrmacs, em torna una verborrea mental, i aquest cop quin és el detall?…… una trucada telefónica que em retroalimenta altre vegada al caos.

Com m’agrada el caos, la disciplina i els mètodes emprats eren molt més segurs per poder aconseguir l’objectiu, però em deixo caure.. inmersa entre les meves parets, entre les meves aficions, entre les hores i hores que m’he passat olorant colors, contemplant aromes, escoltant silencis. És cert que no tinc pressa, tinc tot el temps del món em dic i sino arribo enlloc, tan se val, sóc feliç, em sento agust…..

Només deixo aquí impregnat el què sento….. és tot un detall.. Em canvia i em fa madurar…. Em fa pensar….

El petit gran detall del dia......


Els petits detalls de la vida, són els responsables de que la nostra vida s'anomeni vida, són els causants dels nostres canvis, un somriure que s'escapa per la comisura dels llavis, una ganyota que doblega l'arruga de la galta o una cella que agafa el volt amunt.... tots són mínimes expressions que són produïdes per detalls que semblen insignificants però ens produeixen certa metamorfosi que fa que cada dia ens sentim diferents.

El petit gran detall del dia.... és encetar aquest nou blog on les intencions són

clares... posar, desar, enregistrar de la manera possible aquelles anècdotes del dia... aquelles que ens han fet sentir especials per petites que siguin...i ho anomeno... el petit detall.

Crec que el millor de tot és poder escriure ho de manera fluida, tal com raja.. tal com surt, de quan en quan la meva il·lusió és poder transmetre, traspassar ho a vosaltres de la millor manera possible.

Un somriure no costa gens i dóna per a molt!