PETITS DETALLS D'AKEST MOMENT..

Els meus escrits em fan efecte balsàmic… sento les onades que cruixeixen damunt les pedres, em sento com aquest anar i venir d’onades.. puja i baixa de marees emocionals… m’hexhaureixen mentalment.

Aquetes paraules em permeten espolsar les meves pors.. aquelles que cada dia són més manses , però no acaben d’esboirar-se perquè em pertanyen, em fan ser com sóc i com vull ser.. però de vegades es desperten..

Escriure em serveix per poder deixar a cada paraula, un sentiment d’ angoixa que em permet lluitar i tenir energía cada dia per seguir aquest camí…Poder el què em desagrada és que alguna llàgrima que em cau no surt reflectida.. i no la puc deixar impregnada.. però el record… sempre és molt bo.

FUGINT..

Quan em sento així, marxo… agafo el cotxe i poso la música al volum molt alt per poder aconseguir no pensar… però ni la música aconsegueix treure’m el pensament.

M’empasso les idees i m’empasso les opinions.. com puc tornar a caure sobre la mateixa pedra..? poder perquè no hi ha una suficient transparència?? Mig m’ofego perquè les paraules no dites són com falta d’aire, com aquell que fa una edema de glotis, però saps.. no totes les paraules emeten el so just en el moment just. Venen en el moment menys oportú i no surten quan és l adequat.

La coherència fuig de mi moltes vegades, però d’altres crec q sóc jo qui fuig d’ella..

Em deixo portar, tal com el vent a mi em sembla que va…

I tot això amb mi mateixa… res de nou.. sempre d’alla mateix.. per no parlar quan toca i deixar-me dur per les pors que m’envolten inconcientment

DESCONNECTADA PER UNS DIES....

De nou la peter pan Elena torna a despertar.. molt lleugerament.. però amb molta més conciència..
Nose com definir aquesta situació, però aquest cop és diferent però amb el mateix regust...Sí ara! agafaria un tren i passaria hores i hores mirant pels seus finestrals tot mirant paissatges.. sense dir res, absolutament res... i em seguiria preguntant pq jo?? pq sóc així.. pq necessito tanta transparència.. i llavors.. em paro a pensar.. com ho fa la gent diferent a mi??
Me n'alegro de tenir molt clar.. que jo no ho vull així, gens ni mica... per això la meva boqueta de pinyó, aviat serà de llop però amagat per una sutil àvia de la caputxeta..... he après o crec haver ho fet... a fer les coses més detallades i amb més modèstia..

ELS PETITS DETALLS SÓN ELS QUE MARQUEN LA DIFERÈNCIA

Avui tot passejant pels meus racons, mils i mils de pensaments s'entrellaçaven, et puc jurar que per un instant pensava amb els llaços de dna segmentats tot portant la informació per codificar a una macromolècula.. tot molt irònic..

Feia dies que no tenia verborrea mental.. aquest cop més espessa, diguem que en petits matisos de pensaments passats, però a l' hora molt ben evolucionats...

I jo sempre donant importància "els petits detalls" doncs sí, són aquells que marquen la diferència en desmesura, cada cop mho afirmo més... està molt bé, desitjar, somiar, il·lusionar-se, tot i això la vida és el present, tot moment importa...hem de viure avui i el ara!!
Només hem de passejar lentament per veure que la vida són detalls..

Quatre ratlles d'una nit sense son...