De nou la peter pan Elena torna a despertar.. molt lleugerament.. però amb molta més conciència..
Nose com definir aquesta situació, però aquest cop és diferent però amb el mateix regust...Sí ara! agafaria un tren i passaria hores i hores mirant pels seus finestrals tot mirant paissatges.. sense dir res, absolutament res... i em seguiria preguntant pq jo?? pq sóc així.. pq necessito tanta transparència.. i llavors.. em paro a pensar.. com ho fa la gent diferent a mi??
Me n'alegro de tenir molt clar.. que jo no ho vull així, gens ni mica... per això la meva boqueta de pinyó, aviat serà de llop però amagat per una sutil àvia de la caputxeta..... he après o crec haver ho fet... a fer les coses més detallades i amb més modèstia..
No hay comentarios:
Publicar un comentario