Quan em sento així, marxo… agafo el cotxe i poso la música al volum molt alt per poder aconseguir no pensar… però ni la música aconsegueix treure’m el pensament.
M’empasso les idees i m’empasso les opinions.. com puc tornar a caure sobre la mateixa pedra..? poder perquè no hi ha una suficient transparència?? Mig m’ofego perquè les paraules no dites són com falta d’aire, com aquell que fa una edema de glotis, però saps.. no totes les paraules emeten el so just en el moment just. Venen en el moment menys oportú i no surten quan és l adequat.
La coherència fuig de mi moltes vegades, però d’altres crec q sóc jo qui fuig d’ella..
Em deixo portar, tal com el vent a mi em sembla que va…
I tot això amb mi mateixa… res de nou.. sempre d’alla mateix.. per no parlar quan toca i deixar-me dur per les pors que m’envolten inconcientment
No hay comentarios:
Publicar un comentario