Avui tot passejant pels meus racons, mils i mils de pensaments s'entrellaçaven, et puc jurar que per un instant pensava amb els llaços de dna segmentats tot portant la informació per codificar a una macromolècula.. tot molt irònic..
Feia dies que no tenia verborrea mental.. aquest cop més espessa, diguem que en petits matisos de pensaments passats, però a l' hora molt ben evolucionats...
I jo sempre donant importància "els petits detalls" doncs sí, són aquells que marquen la diferència en desmesura, cada cop mho afirmo més... està molt bé, desitjar, somiar, il·lusionar-se, tot i això la vida és el present, tot moment importa...hem de viure avui i el ara!!
Només hem de passejar lentament per veure que la vida són detalls..
Quatre ratlles d'una nit sense son...
Estic pendent de tenir la camera. Mentre no la tingui no hi ha fotos de la lluna que no es veu res. Aquesta setmana sembla que ja la recuperare i ja et fare un monografic.
ResponderEliminar